Dins de poc, molts empresaris i responsables IT es trobaran davant d'una pregunta inevitable: per què continuar pagant llicències mensuals si la tecnologia actual permet recrear funcions complexes en pocs dies? El cas de Brandon Thomas ha posat aquest debat sobre la taula. Aquest enginyer, amb una dècada llarga de projectes Rust de gran escala, ha publicat a GitHub ArtCraft, un conjunt de set aplicacions escrites en Rust que repliquen les funcions centrals de programes com Photoshop, Illustrator o Premiere Pro. El fet més impactant no és només que hagi creat PhotoCraft, VectorCraft o FilmCraft, sinó que ho ha fet utilitzant Claude Opus 5.5 com a copilot en qüestió de dies.
Aquest exemple, tot i que l'autor els defineix com a versions "super early alpha", demostra que la barrera tècnica per entrar en el desenvolupament de programari a mida ha baixat dràsticament. No es tracta de copiar codi, sinó de reimplementacions "clean-room" on la lògica es reconstrueix des de zero. Aquest canvi de paradigma coincideix amb un malestar creixent cap als gegants del programari. Per exemple, el Departament de Justícia dels Estats Units va anunciar al març de 2026 un acord amb Adobe per 150 milions de dòlars —75 en sancions civils i 75 en serveis gratuïts— per ocultar comissions de cancel·lació i dificultar la baixa de les subscripcions.
L'impacte en els costos i la gestió de llicències
Per a qui firma les factures, el cost de mantenir l'estatus quo s'està tornant insostenible. Segons l'enquesta "2026 IT Virtualization Survey - What's Next for VMware Users", realitzada per Unisphere Research per a Rimini Street sobre gairebé 300 organitzacions, el 90 % dels usuaris de VMware està considerant alternatives a causa de l'augment del cost de les llicències. A més, el 54 % es mou per la fi del suport de les llicències perpètues. En aquest context, el 73 % posa l'estalvi de costos com la prioritat principal i el 66 % ja utilitza o es planteja el suport de tercers.
No obstant això, moure's cap a solucions pròpies o alternatives no és un procés exempt de friccions. La mateixa enquesta d'Unisphere Research per a Rimini Street assenyala els principals frens: la complexitat operativa (40 %), la gestió de diversos proveïdors (38 %), una superfície d'atac més gran (37 %) i la manca de competències del propi equip (37 %). Això significa que, tot i que el cost de la llicència sigui el motor del canvi, la capacitat d'execució interna segueix sent el coll d'ampolla.
Què diu el mercat: el 32 % ja ha deixat de comprar alguna cosa
No és una intuïció de qui ven desenvolupament a mida: són números del sector. El setembre de 2026 El Economista va publicar que els agents d'IA amenacen el futur de les empreses de programari, amb un estudi de McKinsey —«El estado de la IA en 2026»— segons el qual gairebé un terç de les empreses consultades, el 32 %, ha decidit no comprar almenys un producte o una funció de programari comercial per desenvolupar-la internament amb agents de programació. El mateix article cita entre les companyies amb motius per preocupar-se Microsoft, SAP, Oracle, Salesforce, IBM, Adobe, Autodesk i Sage, el nom que gairebé qualsevol pime catalana té a la factura de la gestió comptable.
Val la pena llegir-ho sense triomfalisme. Sage no recula: l'1 d'octubre de 2026 va completar la compra de Paperless Environments i continua posant intel·ligència artificial dins dels seus productes. El que s'ha mogut no és el proveïdor, és la frontera entre comprar i construir. Fa tres anys fer-se una funció pròpia per substituir un mòdul de pagament era una idea cara; avui una de cada tres empreses l'ha presa com a mínim un cop.
Per a una pime la conclusió pràctica no és deixar el proveïdor de sempre, sinó separar dues coses que ara es paguen juntes: allò que és estàndard —comptabilitat, impostos, nòmines, el que la llei obliga a fer igual que tothom— i allò que és teu, el procés que et distingeix de la competència i que el producte de catàleg no cobreix mai del tot. El primer es compra. El segon, avui, es construeix.
La visió de la "fàbrica de programari infinita"
Satya Nadella, el CEO de Microsoft, ha plantejat una visió on el programari deixa de ser un producte estàtic per convertir-se en un servei dinàmic. En el seu assaig "The Infinite SaaS Factory", descriu Copilot no només com una eina, sinó com una fàbrica de programari on el negoci descriu la seva necessitat i obté una personalització o un mòdul nou connectat als sistemes existents. Aquesta arquitectura proposa una capa visible (Copilot) i una base "headless" que exposa la lògica de negoci, unides per Microsoft IQ.
Per donar suport a això, s'ha llançat Microsoft Copilot Managed Runtime, una infraestructura perquè el codi creat amb Copilot s'executi dins de l'entorn de l'empresa i sota el control del departament de sistemes. Segons Nadella, l'augment d'agents d'IA no resta importància al CRM o l'ERP, sinó que els dona més valor, convertint el desenvolupament de programari a mida en una extensió natural de l'operativitat diària.
Quan NO convé moure's: els riscos de la qualitat
Seria ingenu pensar que la generació automàtica de codi sigui una solució perfecta. Aquí és on l'empresari ha de tenir molta cura. L'informe "State of Code Abundance 2026" de CloudBees, recollit per TechTarget, revela una contradicció perillosa: mentre el 92 % dels responsables tècnics se sentia segur desplegant codi generat per IA, el 81 % va veure més problemes en producció vinculats a aquest mateix codi.
Més alarmant encara és l'anàlisi de GitClear de gener de 2026, que ha trobat que els peors resultats de qualitat del codi són nou vegades més probables entre els usuaris més intensos de IA. Això significa que, si es busca una solució crítica on l'estabilitat és vital, confiar cegament en la velocitat de la IA pot resultar en un desastre tècnic. El codi ràpid no és necessàriament codi robust.
La línia legal: reimplementar vs copiar
Un altre punt crític és la legalitat. Molts empresaris temen que crear un programari que faci el mateix que un producte existent sigui una infracció. Tanmateix, el marc legal europeu és clar. Segons la llei espanyola de propietat intel·lectual (art. 96.4), que transposa la directiva 2009/24/CE, i la sentència del Tribunal de Justícia de la UE en el cas SAS Institute contra World Programming, les funcions i els principis d'un programa no estan protegits pel dret d'autor. Reimplementar el comportament d'un programa és lícit.
On es troba el límit? El que sí està protegit és el codi font, la part expressiva, les icones, les interfícies reconeixibles, els noms i les marques. La descompilació és admesa per aconseguir la interoperabilitat, però mai per clonar el producte. I aquí és on ArtCraft queda exposat: com va assenyalar Ars Technica, reimplementar funcions es considera legalment acceptable, però el projecte pot tenir problemes si el seu trade dress — l'aspecte i la interfície — imita massa de prop el d'Adobe. Per tant, el desenvolupament de programari a mida que reconstrueix la lògica des de zero és legalment viable, però copiar l'estètica o el codi d'un altre és un risc jurídic real.
El cas més freqüent: el programa que ningú vol tocar
A la pràctica la pregunta gairebé mai arriba com a «vull un desenvolupament de programari a mida». Arriba així: tenim un programa fet amb Access fa quinze anys, només funciona en aquell ordinador de l'oficina, ningú sap on és el codi font i l'equip porta un Excel al costat per cobrir el que falta. Canviar-lo per un producte de catàleg obliga tota l'empresa a treballar d'una altra manera; deixar-lo com està costa cada any el mateix en temps i en risc.
Per això la feina no comença programant, sinó entenent el procés: parlar amb qui fa servir el sistema cada dia — administració, magatzem, comercial, direcció —, dibuixar el flux real des que entra una comanda fins que es cobra, trobar el que passa fora del programa (l'Excel paral·lel, la llibreta, el grup de WhatsApp) i fer sortir les regles que ningú no ha escrit mai: descomptes per costúm, excepcions per a certs clients, controls que només viuen al cap d'una persona. D'aquí surt un document funcional que decideix, amb tu al davant, què es replica, què se simplifica i què s'elimina.
La reconstrucció parteix de les pantalles reals del sistema actual. No ens cal el codi font — en la majoria d'aquests casos es va perdre fa anys o el té algú que ja no hi és — ni accés a la base de dades: l'històric es migra igualment encara que el programa no tingui cap API. Amb la IA escrivint el codi i els nostres desenvolupadors revisant-lo i signant-lo, el que abans era un projecte d'un any es lliura en setmanes. És el servei que hem anomenat refactoring, i comença sempre per l'acord de confidencialitat, abans que ens ensenyis res.
Analitzar el procés: l'única manera de governar la dependència
La dependència d'un proveïdor no neix del contracte: neix del fet que l'únic lloc on està escrit com treballa la teva empresa és el mateix programa, i el cap de tres persones. Mentre sigui així, canviar surt car encara que el contracte sigui anual, perquè el que es perd en canviar no és el programari: és el saber fer que hi havia a dins.
Per això la feina seriosa no comença triant tecnologia, sinó aixecant el procés real: qui fa què, en quin ordre, què passa quan alguna cosa va malament, què succeeix fora del programa i quines regles s'apliquen sense que ningú les hagi escrit mai. El resultat és un document funcional que descriu la teva operativa i el perímetre exacte del que caldria reconstruir. Nosaltres l'entreguem al client i és seu des d'aquell moment, també si decideix no continuar amb nosaltres: amb aquest document a la mà pot demanar pressupost a qui vulgui, i això és exactament la mesura de quanta dependència tenia.
A partir d'aquí la dependència es mesura amb tres preguntes concretes, que valen tant si et quedes com si marxes: on viuen les teves dades i en quin format les pots treure; quina part de la teva operativa està documentada fora del programari; i de qui és el codi d'allò que fas servir cada dia. Les dues primeres es poden millorar sense canviar de proveïdor. La tercera, no.
Sobre aquesta tercera: el que construïm en un projecte de refactoring queda en propietat de l'empresa que l'encarrega. Al final lliurem el codi font complet i la documentació, sense llicència per usuari sobre un sistema que és teu. No és generositat, és coherència: si l'argument és deixar de dependre, no tindria sentit resoldre una dependència venent-ne una altra.
A glacom fem exactament aquesta feina: analitzar el procés, reconstruir des de les teves pantalles sense necessitar el codi original i migrar l'històric encara que no hi hagi API, amb el resultat en propietat de la teva empresa. El detall és a la nostra pàgina de refactoring.
Fonts
- SoftZone: ArtCraft: la suite gratuita de código abierto que compite con Photoshop y Premiere
- El Ecosistema Startup: ArtCraft: el clon open-source de Adobe hecho con IA
- Ars Technica: «Software is over»: Bold AI developer takes aim at Adobe with open source clones
- WWWhat's new: Nadella quiere que Copilot fabrique software a medida para cada empresa
- El Ecosistema Startup: Nadella: Copilot fabricará software a medida por empresa
- Bolsamania: Encuesta mundial: la mayoría de los usuarios de VMware opta por alternativas
- El Ecosistema Startup: Vibe coding: 9 veces más riesgo de mala calidad (GitClear)
- Europa Press: Vértice Labs crea software para pymes con una flota de 92 agentes de IA
- El Conciso: Ayesa Digital compra la vasca Kuik Digital Solutions
- El Economista: Los agentes de IA amenazan el futuro de las empresas de software
- MarketScreener: The Sage Group plc adquiere Paperless Environments LLC
