En aquest article, explorarem alguns aspectes fonamentals per optimitzar els espais i la producció, centrant-nos en el layout i la disposició de les mercaderies.
Gestió dels espais: el “layout del magatzem”
El layout del magatzem és un factor clau per maximitzar l'eficiència i la productivitat. Existeixen diversos enfocaments possibles per al layout, però tots haurien d'estar dissenyats per reduir els temps de movimentació dels articles i millorar l'accessibilitat. La metodologia Lean suggereix diverses estratègies per redissenyar el layout basant-se en l'anàlisi analítica de les movimentacions dels ítems extretes del sistema de gestió. La ‘Spaghetti Chart’, també coneguda com a "mapa de desplaçaments", és una eina visualment molt utilitzada en l'àmbit de la metodologia Lean per analitzar i optimitzar el flux de materials i de persones dins d'un procés productiu. Aquesta tècnica s'inspira en la similitud del mapa amb un plat d'espaguetis desordenats, on les línies representen els camins de moviment.L'objectiu principal d'aquesta anàlisi és identificar els desplaçaments innecessaris, els travessaments i els creuaments que poden contribuir a la producció d'ineficiències, retards i pèrdues de temps. L'ús d'aquesta eina es basa en la recollida de dades relatives als moviments realitzats pels empleats durant les activitats quotidianes, registrant els seus camins i traçant les trajectòries seguides. Un cop recollides les dades, és possible analitzar la spaghetti chart i identificar els moviments no optimitzats i complexos.
Aquests punts crítics representen oportunitats per al re-layout, que pretén l'eliminació de les movimentacions superflues i, per tant, l'optimització del procés.
L'optimització de la gestió del magatzem
Per optimitzar, i per tant simplificar la spaghetti chart, s'ha d'actuar sobre la disposició de les mercaderies dins del magatzem. És important, de fet, organitzar la disposició dels productes de manera lògica i sistemàtica, per reduir els temps de recerca i millorar l'eficiència operativa.Per assolir aquest objectiu, s'empra una eina essencial anomenada "Cross Analysis" que permet combinar les dades d'existències mitjanes amb les de freqüència de venda o sortida del magatzem, permetent així avaluar si les estratègies de compra i la gestió d'estocs estan alineades amb el comportament dels productes.
Per exemple, quan un producte presenta una existència elevada però poces movimentacions, es poden produir problemàtiques en termes de volum ocupat i de capital circulant. Els productes amb estocs reduïts o nuls però amb movimentacions elevades representen, en canvi, un repte diferent. En aquest cas, existeix un risc elevat d'esgotar els estocs, comprometent la disponibilitat del producte quan els clients el requereixen.
Mitjançant l'ús d'aquesta eina, és possible identificar aquestes situacions i adoptar les mesures correctives adequades. Una anàlisi constant i attentiva permet millorar la planificació de les compres, maximitzar l'ús de l'espai disponible, reduir els costos associats a la immobilització de capitals i garantir un flux de mercaderies sempre fluid i adequat a les necessitats dels clients.
Anàlisi de Pareto per a la col·locació correcta de la mercaderia al magatzem
Després d'haver realitzat la Cross Analysis, es fa una anàlisi de Pareto sobre les movimentacions de recollida. Sobre la base d'aquest resultat, els materials de classe A, que presenten una movimentació més freqüent, es col·locaran a la zona d'estocatge més accessible. Els materials de classe B es col·locaran en una àrea lleugerament més distant, mentre que els productes de classe C, caracteritzats per una movimentació baixa, es col·locaran a la zona més remota. Això permet optimitzar la spaghetti chart, i posteriorment es mostrarà la millora efectiva obtinguda després d'aquestes optimitzacions. A més, l'anàlisi constant al llarg dels anys contribueix significativament a la reducció del capital immobilitzat al magatzem.Existeixen algunes estratègies comunes que s'adopten per garantir una disposició logística eficace, i que inclouen, per exemple, l'ús de sistemes de codificació, la rotació d'estocs i la categorització.
L'ús de codis de barres o RFID permet, per exemple, introduir un sistema de codificació orientat a una millor identificació i traçabilitat de la mercaderia present a l'empresa. A més, la rotació d'estocs, com el mètode FIFO (First-In-First-Out) o el mètode LIFO (Last In-First-Out), permet evitar el venciment dels productes i reduir els residus. L'ús de tecnologies avançades com els sistemes de gestió de magatzems (WMS) i els dispositius de picking assistit són, a més, una eina addicional per augmentar l'eficiència i la precisió de les operacions de movimentació dels articles, convertint-se en un suport important per a les figures que gestionen aquests processos.
En conclusió, la gestió del magatzem és un procés complex que requereix una planificació attentiva i un disseny orientat. Mitjançant l'elecció del layout més adequat a les necessitats de l'empresa i una correcta disposició de les existències, és possible reduir els temps de movimentació, millorar l'accessibilitat i maximitzar l'ús de l'espai disponible. La implementació de tecnologies avançades pot, a més, automatitzar i optimitzar encara més les operacions de gestió de l'estocatge. Invertir en aquestes activitats i en sistemes informatius d'avantguarda és un pas fonamental per millorar l'eficiència operativa global i assolir una major competitivitat al mercat. Confia en professionals del sector, enginyers qualificats capaços de donar-te solucions pràctiques i consells útils per millorar el rendiment de la teva empresa de manera substancial. Contacta amb els experts de Glacom, sense compromís!
